TRATACTAMENT PSICOANALÍTIC
Abans que jo li pugui indicar res, he de saber molt sobre vostè. Li demano, per tant, que m'expliqui allò que vostè sàpiga de si mateix. S. Freud (1913).
La psicoanàlisi: un espai per a la paraula i l’escolta.
La psicoanàlisi no és una teràpia convencional, no busca donar consells ni solucions ràpides. És un espai de paraula i escolta on cada subjecte pot descobrir la causa del seu malestar i trobar noves maneres de viure i de relacionar-se amb si mateix i amb els altres.
Com funciona el tractament psicoanalític?
El tractament psicoanalític es basa en la paraula i en una escolta que va més enllà del que és evident. No es tracta simplement de parlar, sinó d’arribar a conèixer les causes d’allò que no funciona, que impedeix avançar, que provoca malestar i insatisfacció. Es tracta de comprendre allò que és estructural en el subjecte i no quedar-se només en els aspectes visibles, com la conducta, les emocions o els símptomes.
L’Associació Lliure: parlar sense censura.
L’analista convida a parlar sense filtres ni autocensura, permetent que emergeixin pensaments, records i associacions inesperades. Això facilita que el subjecte pugui descobrir allò que es manifesta en els seus símptomes, somnis o actes fallits.
L’Escolta Flotant: més enllà de les paraules.
L’analista escolta sense prejudicis, sense interpretar de manera immediata ni aplicar fórmules establertes, cada persona, cada cas és singular. No es tracta de buscar una resposta ràpida, sinó de deixar que els significants i la seva relació amb l'inconscient es despleguin en el discurs de l’analitzant.
La Regla de l’Abstinència: no reforçar el símptoma.
L’analista no diu a l’analitzant què ha de fer ni respon directament a les seves demandes. Això evita que el subjecte trobi una solució ràpida i es quedi atrapat en el gaudi del seu símptoma. En lloc d’això, l’anàlisi permet posar en qüestió aquestes demandes i obrir noves possibilitats.
La pràctica psicoanalítica convida a fer-se una pregunta sobre un mateix que va més enllà de simplement buscar una solució ràpida al símptoma.
El tractament no es limita a alleujar un malestar, sinó a comprendre quin lloc té el símptoma per a cada subjecte i què pot fer amb ell.